Educar

Educar
Aquesta paraula que està en boca de tothom, què vol dir?
Segons la wikipedia: l'educacio és el procés pel qual la societat actual transmet, de manera deliberada, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors d'una generació a una altra.
Representa que els adults ja estem educats. Els observo, i en alguns casos (massa) m'adono que l'esducació ha fracassat.
Per començar, i en l'aspecte més extern, molts adults que han rebut educació formal no saben ni escriure: no posen punts, accents, ni res semblant. Pot ser per manca de pràctica i no té cap importància.
El que sí que és important, el que sobta i no entenc, és com adults educats en famílies amoroses, educades, amables, que saben què són els bons comportaments i els bons sentiments, no hagin interioritzat aquesta part tan important de l'educació. No parlo de famílies rurals amb problemes econòmics i socials, sinó de famílies amb feines més o menys estables, amb amor per donar i vendre, on molts dels seus membres s'estimen i es dónen suport malgrat els defectes d'uns i altres. Parlo d'aquestes famílies, on tot sovint hi ha un membre que no sap parlar, que només crida i ploriqueja com una criatura, que escup verí per la boca sense pensar abans si farà mal o a qui en farà. persones que creuen que els fills, els germans, els pares... els deuen respecte pel sol fet d'existir.
No les entenc, aquestes persones. De fet, perdoneu, no les vull entendre.
Es diu que els nens petits que encara no han assimilat els conceptes de l'educació se'ls ha d'ignorar. I què en fem, dels adults que no ho han fet ni tenen intenció d'intentar-ho?
Ho sento, però em nego a deixar-los passar les seves rabietes i pataletes. No els donaré peixet perquè ho continuïn fent, però per part meva els esborro del meu mapa. Ignorància, diem per les criatures. Doncs jo, adults maeducats, us ignoro.
A la vida d'ha de donar segones oportunitats, potser també terceres i quartes. Sempre que es vegi en l'infractor la intenció de millorar, de canviar, d'aprendre. Si un d'aquests adults suposadament educats i sense intnció de canvi em fa una mala jugada, la hi deixaré passar. La segona me la colará. La tercera... ja no seré al seu costat per permetre que em faci mal.

I a casa meva em diran rencorosa. Ho sé. En sóc. Però igual ho sóc per les persones maleducades que per les que m'estimo. Per aquells que m'estimen i m'ho demostren de tant en tant seré tan rencorosa que recordaré tots els petons, ttes les abraçades, totes les mirades dolces, els balls i els moments de riure. i oblidaré els dolents, perquè han estat pocs i poc importants.

Eduquem, no només els infants sinó també els adults que ens envolten.

Bona nit