Escoltar i parlar

Sovint pares i mestres ens queixem que els infants (i molts adults) no saben escoltar.
La vida actualment és un no parar de coses a fer, de mirar el rellotge, d'obligacions i quan finalment parem, de tele. És cert que molt infants no saben escoltar, però, els n'hem ensenyat? Escoltar, i parlar són habilitats imprescindibles per a la vida, però com qualsevol habilitat cal exercitar-la. Si a finals de l'educació infantil acribillem els infants amb activitats de lectoescriptura (i d'aquest tema ja en parlaré un altre dia), per què no fem el mateix amb activitats d'escoltar i de parlar?
Cal que expliquem contes, que demanem als nens i nenes que ens n'expliquin ells, que resumim al final del dia les coses més interessants o importants que ens han passat ( i dic que ens han passat, no que hem fet, perquè parlar inclou parlar del que sentim, no només del que fem), que escoltem allò que ens volen explicar ells sense posar per endavant la rentadora, l'escombra o el sopar. No passa res si un dia sopem més tard, si la rentadora es queda sense posar o si no hem fregat el terra, però si no ensenyem els infants a parlar i a escoltar si que passarà alguna cosa.
Cal per una part donar importància al que ens expliquen, cal que preguntem, que acostumem els infants a tenir una estona de diàleg, que pot ser al cotxe anant cap a extraescolars, al parc mentre berenem, a l'hora de sopar, mentre són a la banyera o en qualsevol altre moment.
Cal ensenyar també quin és el moment per parlar, quan els grans estan parlant per telèfon i no poden, o quan la veïna està a l'ascensor amb nosaltres i no cal explicar-li segons què.
Parlar i escoltar requereixen molts coneixements, de vocabulari, de comportament, d'esperar el torn, de pensar i estructurar les frases, de resumir, d'exposar fets... Practiquem aquestes habilitats cada dia.
La millor manera d'ensenyar els nostres fills a escoltar i parlar és parlant-los i escoltant-los.