Sovint e l'escola treballem el tema de les professions, i sovint també demanem a les famílies dels nostres alumnes que vinguin a explicar el seu ofici. De vegades, però, ems trobem pares i mares que pensen que no fan res d'important, que la seva feina no és digna d'explicar als infants.
I jo em pregunto: quina feina no és necessària? No fan falta advocats i metges? No necessitem dissenyadors i publicistes? No calen cuiners, cambrers i fregaplats? No és digne ser netejador? No hi ha al món dependents, vigilants de parquímetres, cobradors de peatges, escombriaires, policies, fusters, taquileers del cinema, treballadors de centres d'oci...? I no són tots dignes, i, sobretot, necessaris?
Jo ho tinc clar, i així ho transmeto als meus alumnes: en aquest món tot els oficis tenen cabuda, no tothom ha d'anar a la universitat ni tenir un alt càrrec ni ser ministre. És més, tots són necessaris.
Jo els plantejo sempre una pregunta, i us convido a que us la feu: Com seria el món si no hi hagués escombriaires? Llavors, són necessaris? És, per tant, una professió digna?
Aqui us deixo, i tingueu la professió que tingueu, encara que fós la més antiga, aquella que no es pot ni mencionar, penseu que sou útils a algú, que feu feliç algú, que us esteu guanyant el pa que mengeu i tirant andavant la vostra família. El vostre, per tant, és un ofici que tingui o no tingui prestigi en aquest moment (que. com tot, depèn de la moda) és digne i necessari, I si heu triat que el vostre ofici sigui la vostra família, penso el mateix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada