Sovint pares i mestres ens queixem que els infants (i molts adults) no saben escoltar.
La vida actualment és un no parar de coses a fer, de mirar el rellotge, d'obligacions i quan finalment parem, de tele. És cert que molt infants no saben escoltar, però, els n'hem ensenyat? Escoltar, i parlar són habilitats imprescindibles per a la vida, però com qualsevol habilitat cal exercitar-la. Si a finals de l'educació infantil acribillem els infants amb activitats de lectoescriptura (i d'aquest tema ja en parlaré un altre dia), per què no fem el mateix amb activitats d'escoltar i de parlar?
Cal que expliquem contes, que demanem als nens i nenes que ens n'expliquin ells, que resumim al final del dia les coses més interessants o importants que ens han passat ( i dic que ens han passat, no que hem fet, perquè parlar inclou parlar del que sentim, no només del que fem), que escoltem allò que ens volen explicar ells sense posar per endavant la rentadora, l'escombra o el sopar. No passa res si un dia sopem més tard, si la rentadora es queda sense posar o si no hem fregat el terra, però si no ensenyem els infants a parlar i a escoltar si que passarà alguna cosa.
Cal per una part donar importància al que ens expliquen, cal que preguntem, que acostumem els infants a tenir una estona de diàleg, que pot ser al cotxe anant cap a extraescolars, al parc mentre berenem, a l'hora de sopar, mentre són a la banyera o en qualsevol altre moment.
Cal ensenyar també quin és el moment per parlar, quan els grans estan parlant per telèfon i no poden, o quan la veïna està a l'ascensor amb nosaltres i no cal explicar-li segons què.
Parlar i escoltar requereixen molts coneixements, de vocabulari, de comportament, d'esperar el torn, de pensar i estructurar les frases, de resumir, d'exposar fets... Practiquem aquestes habilitats cada dia.
La millor manera d'ensenyar els nostres fills a escoltar i parlar és parlant-los i escoltant-los.
dimarts, 13 de juliol del 2010
dimecres, 7 de juliol del 2010
dimarts, 6 de juliol del 2010
Educar- Actes i conseqüències
Seguim amb el tema de l'educació.
A la programació que vaig preparar per les oposicions , que parlava sobre les emocions, una de les unitats didàctiques es deia "Fas una cosa i en passa una altra".
Si en el post "educar" deia qu cal ignorar els comportaments que no siguin adeuqats per viure en societat, ara vaig una mica més enllà: certs comportament, a més de ser ignorats, han de portar una conseqüència. Hem de fer que els infants s'adonin que quen fan o diuen alguna cosa hi ha no repercussions sinó conseqüències, que els actes estan encadenats.
Si m'han dit que surti de la piscina i no ho he fet, demà no hi podré anar perquè hi perdem massa temps; si no he recollit les joguines de terra pot ser que els pares les escombrin i em quedi sense, si crido als pares ells no voldran escoltar-me... i així amb totes les petites coses de la infància.
Cal que sapiguem perdonar, però cal també que els infants vagin aprenent que tots els seus actes (tots els actes de tothom) provoquen unes conseqüències, que no poden fer allò que volen sense atenir-se després a allò que comporten.
Podem començar per coses petites (si no vigiles i et cau el suc no n'hi ha més i no en pots beure, si no comparteixes una pilota hauràs de jugar sol, si no et vesteixes aniràs al cole amb pijama...) i anar-ho aplicant en totes les nostres accions.
Perquè, quan ens fem grans, encara serà així. Si no paguem la hipoteca ens treuran el pis, si no fem bé la feina ens faran fora (i de vegades si la fem bé també), si no anem a comprar no podrem sopar...
Perquè tots, TOTS els actes tenen conseqüències. Eduquem els nostres fills
A la programació que vaig preparar per les oposicions , que parlava sobre les emocions, una de les unitats didàctiques es deia "Fas una cosa i en passa una altra".
Si en el post "educar" deia qu cal ignorar els comportaments que no siguin adeuqats per viure en societat, ara vaig una mica més enllà: certs comportament, a més de ser ignorats, han de portar una conseqüència. Hem de fer que els infants s'adonin que quen fan o diuen alguna cosa hi ha no repercussions sinó conseqüències, que els actes estan encadenats.
Si m'han dit que surti de la piscina i no ho he fet, demà no hi podré anar perquè hi perdem massa temps; si no he recollit les joguines de terra pot ser que els pares les escombrin i em quedi sense, si crido als pares ells no voldran escoltar-me... i així amb totes les petites coses de la infància.
Cal que sapiguem perdonar, però cal també que els infants vagin aprenent que tots els seus actes (tots els actes de tothom) provoquen unes conseqüències, que no poden fer allò que volen sense atenir-se després a allò que comporten.
Podem començar per coses petites (si no vigiles i et cau el suc no n'hi ha més i no en pots beure, si no comparteixes una pilota hauràs de jugar sol, si no et vesteixes aniràs al cole amb pijama...) i anar-ho aplicant en totes les nostres accions.
Perquè, quan ens fem grans, encara serà així. Si no paguem la hipoteca ens treuran el pis, si no fem bé la feina ens faran fora (i de vegades si la fem bé també), si no anem a comprar no podrem sopar...
Perquè tots, TOTS els actes tenen conseqüències. Eduquem els nostres fills
dilluns, 5 de juliol del 2010
Educar
Educar
Aquesta paraula que està en boca de tothom, què vol dir?
Segons la wikipedia: l'educacio és el procés pel qual la societat actual transmet, de manera deliberada, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors d'una generació a una altra.
Representa que els adults ja estem educats. Els observo, i en alguns casos (massa) m'adono que l'esducació ha fracassat.
Per començar, i en l'aspecte més extern, molts adults que han rebut educació formal no saben ni escriure: no posen punts, accents, ni res semblant. Pot ser per manca de pràctica i no té cap importància.
El que sí que és important, el que sobta i no entenc, és com adults educats en famílies amoroses, educades, amables, que saben què són els bons comportaments i els bons sentiments, no hagin interioritzat aquesta part tan important de l'educació. No parlo de famílies rurals amb problemes econòmics i socials, sinó de famílies amb feines més o menys estables, amb amor per donar i vendre, on molts dels seus membres s'estimen i es dónen suport malgrat els defectes d'uns i altres. Parlo d'aquestes famílies, on tot sovint hi ha un membre que no sap parlar, que només crida i ploriqueja com una criatura, que escup verí per la boca sense pensar abans si farà mal o a qui en farà. persones que creuen que els fills, els germans, els pares... els deuen respecte pel sol fet d'existir.
No les entenc, aquestes persones. De fet, perdoneu, no les vull entendre.
Es diu que els nens petits que encara no han assimilat els conceptes de l'educació se'ls ha d'ignorar. I què en fem, dels adults que no ho han fet ni tenen intenció d'intentar-ho?
Ho sento, però em nego a deixar-los passar les seves rabietes i pataletes. No els donaré peixet perquè ho continuïn fent, però per part meva els esborro del meu mapa. Ignorància, diem per les criatures. Doncs jo, adults maeducats, us ignoro.
A la vida d'ha de donar segones oportunitats, potser també terceres i quartes. Sempre que es vegi en l'infractor la intenció de millorar, de canviar, d'aprendre. Si un d'aquests adults suposadament educats i sense intnció de canvi em fa una mala jugada, la hi deixaré passar. La segona me la colará. La tercera... ja no seré al seu costat per permetre que em faci mal.
I a casa meva em diran rencorosa. Ho sé. En sóc. Però igual ho sóc per les persones maleducades que per les que m'estimo. Per aquells que m'estimen i m'ho demostren de tant en tant seré tan rencorosa que recordaré tots els petons, ttes les abraçades, totes les mirades dolces, els balls i els moments de riure. i oblidaré els dolents, perquè han estat pocs i poc importants.
Eduquem, no només els infants sinó també els adults que ens envolten.
Bona nit
Aquesta paraula que està en boca de tothom, què vol dir?
Segons la wikipedia: l'educacio és el procés pel qual la societat actual transmet, de manera deliberada, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors d'una generació a una altra.
Representa que els adults ja estem educats. Els observo, i en alguns casos (massa) m'adono que l'esducació ha fracassat.
Per començar, i en l'aspecte més extern, molts adults que han rebut educació formal no saben ni escriure: no posen punts, accents, ni res semblant. Pot ser per manca de pràctica i no té cap importància.
El que sí que és important, el que sobta i no entenc, és com adults educats en famílies amoroses, educades, amables, que saben què són els bons comportaments i els bons sentiments, no hagin interioritzat aquesta part tan important de l'educació. No parlo de famílies rurals amb problemes econòmics i socials, sinó de famílies amb feines més o menys estables, amb amor per donar i vendre, on molts dels seus membres s'estimen i es dónen suport malgrat els defectes d'uns i altres. Parlo d'aquestes famílies, on tot sovint hi ha un membre que no sap parlar, que només crida i ploriqueja com una criatura, que escup verí per la boca sense pensar abans si farà mal o a qui en farà. persones que creuen que els fills, els germans, els pares... els deuen respecte pel sol fet d'existir.
No les entenc, aquestes persones. De fet, perdoneu, no les vull entendre.
Es diu que els nens petits que encara no han assimilat els conceptes de l'educació se'ls ha d'ignorar. I què en fem, dels adults que no ho han fet ni tenen intenció d'intentar-ho?
Ho sento, però em nego a deixar-los passar les seves rabietes i pataletes. No els donaré peixet perquè ho continuïn fent, però per part meva els esborro del meu mapa. Ignorància, diem per les criatures. Doncs jo, adults maeducats, us ignoro.
A la vida d'ha de donar segones oportunitats, potser també terceres i quartes. Sempre que es vegi en l'infractor la intenció de millorar, de canviar, d'aprendre. Si un d'aquests adults suposadament educats i sense intnció de canvi em fa una mala jugada, la hi deixaré passar. La segona me la colará. La tercera... ja no seré al seu costat per permetre que em faci mal.
I a casa meva em diran rencorosa. Ho sé. En sóc. Però igual ho sóc per les persones maleducades que per les que m'estimo. Per aquells que m'estimen i m'ho demostren de tant en tant seré tan rencorosa que recordaré tots els petons, ttes les abraçades, totes les mirades dolces, els balls i els moments de riure. i oblidaré els dolents, perquè han estat pocs i poc importants.
Eduquem, no només els infants sinó també els adults que ens envolten.
Bona nit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)