Avui el post és total i absolutament familiar. Els peques de la casa han dit el seu vers, i ens ha agradat tant que el volem compartir.
dilluns, 27 de desembre del 2010
dimarts, 7 de desembre del 2010
Un nus al llençol
Aquest vespre m'he posat a fer les tasques d'un dels cursos que segueixo, un que per norma general és avorrit i poc interessant. Al començar el segon mòdul (o tema, com s'ha dit tota la vida), hi havia un powerpoint molt interessant.
L'he començat a llegir amb poques expectatives, per un cantó pel contingut general del curs, i per l'altre per la primera plana. Sovint sento gent parlar del temps que passen amb els fills en termes de quantitat, i no de qualitat, i pensava que el powerpoint aniria en aquesta línia, que hem d'estar tot el temps possible amb ells, sense donar cap importància a què en fem, d'aquest temps.
L'he mirat, i la veritat és que m'ha encantat.
Llegiu-lo, penseu i si hi creieu, obreu en conseqüència: no es tracta de passar 20 hores al dia amb els fills, sinó de fer-los saber de la manera que sigui el que sentim per ells, ja sigui amb paraules, gests, mirades... com aquest pare, que... mireu el powerpoint i ho sabreu!
En definitiva, que el més important no és que li diguem 3 cops al dia que els estimem (cosa que tampoc està malament), sinó que ho percebin. I una cosa que no diu la presentació: que no tothom percep el mateix, que hem de saber entendre cada infant, i veure si ho ha interioritzat o no. És a dir, potser un nen/a en té prou amb jugar 3 minuts al dia amb el pare, i un altre en necessita 10, o el tercer només vol xerrar de tornada de l'escola. L'important no és què fem, sinó com ho perceben.
I això és tot per avui. Bona nit
http://www.slideshare.net/yroset/un-nus-al-llenol-3937865?from=ss_embedtp://
L'he començat a llegir amb poques expectatives, per un cantó pel contingut general del curs, i per l'altre per la primera plana. Sovint sento gent parlar del temps que passen amb els fills en termes de quantitat, i no de qualitat, i pensava que el powerpoint aniria en aquesta línia, que hem d'estar tot el temps possible amb ells, sense donar cap importància a què en fem, d'aquest temps.
L'he mirat, i la veritat és que m'ha encantat.
Llegiu-lo, penseu i si hi creieu, obreu en conseqüència: no es tracta de passar 20 hores al dia amb els fills, sinó de fer-los saber de la manera que sigui el que sentim per ells, ja sigui amb paraules, gests, mirades... com aquest pare, que... mireu el powerpoint i ho sabreu!
En definitiva, que el més important no és que li diguem 3 cops al dia que els estimem (cosa que tampoc està malament), sinó que ho percebin. I una cosa que no diu la presentació: que no tothom percep el mateix, que hem de saber entendre cada infant, i veure si ho ha interioritzat o no. És a dir, potser un nen/a en té prou amb jugar 3 minuts al dia amb el pare, i un altre en necessita 10, o el tercer només vol xerrar de tornada de l'escola. L'important no és què fem, sinó com ho perceben.
I això és tot per avui. Bona nit
http://www.slideshare.net/yroset/un-nus-al-llenol-3937865?from=ss_embedtp://
Subscriure's a:
Missatges (Atom)