I avui, què fem?

Aquesta és la gran pregunta que molts pares i mares ens fem tot sovint. Què fem? On anem? Què organitzem? Com entretenim els nostres petits?

I jo des d'aqui trenco una llança en favor del temps lliure. Temps lliure a casa, al bosc, al riu, al carrer, al pati de l'escola, a la platja... a qualsevol lloc.
I temps lliure vol dir en aquest cas temps en què ningú diu què s'ha de fer, ningú proposa un joc, una activitat, una cançó. Temps en què els nens i nenes s'han d'espavilar, han de pensar, amb cap o pocs objectes (una pilota, una galleda, una corda, un guix, una pedreta...)i amb l'ús imprescindible de la imaginació,sabran trobar alguna activitat senzilla, divertida, entretinguda, que estimularà la imaginació i la creativitat i sobretot que potenciarà l'autonomia en el joc.

No es tracta de passar sempre d'ells, de no organitzar mai res, de no fer-ne cas, sinó d'encarregar.nos que tenen temps per explorar, per viure, per córrer, per escalar, també per caure i fer-se mal.

A l'escola, a extraescolars, al casal, a casa, el cap de setmana, tot està molt organitzat, milimetrat. Si som al pati, tenim joguines o jocs pintats al terra, si ens quedem a dinar hi ha activitats esportives, plàstiques, de joc..., si no toca piscina tocarà joc cooperatiu, i si no anirem a veure gegants, a passejar o a un "xiquiparc". I jo em pregunto: quin és el temps d'avorrir-se, de descobrir lliurement l'entorn, de fer anar la imaginació sense guia, d'espavilar-se sense papa ni mestre?
Aquest estiu, a més de totes aquestes activitats divertides i saludables (que també són importants, no em malinterpreteu), assegurem-nos de deixar-los temps lliure per créixer, amb nosaltres al costat, però no a sobre.